SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES BALEARS



Si observam la situació de la llengua a les Balears dins el context dels Països Catalans, podem dir que gaudeix d'un alt grau d'identificació i d'un alt ús com a llengua materna. És un dels pocs territoris de la nostra llengua on la majoria de la població afirma tenir el català com a llengua primera.





Entrant ja dins el territori balear, podem classificar les zones i les comarques segons la situació sociolingüística de la següent manera.

Per zones:

  • Localitats costaneres més turístiques. La llengua és minoritària ja que la major part de la població és de fora del domini lingüístic.
  • Palma. La situació de la llengua és més difícil. Malgrat tot, la llengua és ben viva entre la població autòctona i en algunes barriades és majoritària.
  • Pobles de l'interior i Menorca. La llengua gaudeix de bona salut, és majoritària i hi ha un alt grau de consciència lingüística.


Per comarques:

  • Pla de Mallorca, Tramuntana i Menorca. La llengua és clarament majoritària i el seu ús s'aproxima a la normalitat.
  • Raiguer, Nord, Llevant, Formentera i Migjorn. La llengua és majoritària, però ha retrocedit lleugerament en les zones més turístiques i industrials.
  • Palma, Pariatge i Eivissa. El català ha deixat de ser la llengua més sentida al carrer. Malgrat tot, encara és l'idioma majoritari a algunes barriades de Palma, a la zona interior de Calvià i a les zones menys turístiques d'Eivissa.


mallorca_comarques.gif


NOTES: Com que no hi ha una comarcalització oficial de Mallorca, m'he ajustat a una de les propostes més acceptades. He cregut convenient deixar separats el Pariatge de la Tramuntana, i el Nord (o Gregal) de la Tramuntana i del Raiguer, per raons de model econòmic.
La zona escolar de l'IES Sineu (amb clapetes) inclou deu municipis del nord del Pla: Sineu, Petra, Sencelles, Ariany, Santa Eugènia, Llubí, Maria, Costitx, Sant Joan i Lloret.

Joan-Ferran Llorens (IES Sineu)